INTRODUCCIÓ

No heu tingut mai curiositat per veure com vivia la gent en l'Edat

Contemporània? I quines coses hi van passar?

Ens farem preguntes. Moltes qüestions... I respondrem a totes les que

puguem.

Com les següents:

•Quan comença l'edat contemporània?

•Quins segles compren l'edat contemporània?

• Quins fets importants es van produir?

•Per què apareix la República a Espanya?

•Què és la industrialització? i quins fets socials va portar?

•Què va ser la Revolució Industrial? Quan va arribar a Espanya?

•Quins moviments culturals es van donar?.

•Quines guerres es van produir?

•Qui va ser el general Franco?

•Quan comença la Transició espanyola? Per què? 

Què és una Constitució? Quin any s'aprova?

I d'altres que ens farem.

De les quatre sessions de socials setmanals, dos farem lectura, explicacions,

vídeos, esquemes i redactarem textos. I les altres dos, treball cooperatiu en

grup amb activitats per competències del llibre o d'un text prèviament

seleccionat.

A la llibreta de cadascú tot el treball individual i en equip: esquemes,

exercicis, graelles, textos i un eix cronològic ben pintat i amb imatges.

El temps amb aquesta unitat didàctica d'història sis setmanes.

Per la qualificació es valorarà el treball individual, el treball cooperatiu,

l'actitud o disposició d'ànim cap al treball acadèmic més la convivència amb

companys i docents, i l'examen.

COMENCEM...

EDAT CONTEMPORÀNIA( Segle XVIII fins ara ):

Segle XVIII:

1.1. Revolució industrial a Europa ( pàg. 92 – 98 )

1.2. La industrialització a Espanya ( pàg. 102-103 )

Segle XIX:

2.1. Crisi de l’absolutisme i liberalisme ( nova forma de governar a Europa ) ( pàg. 110 )

2.2. Revolució francesa ( napoleó Bonaparte i Maria Antonieta ) ( pàg. 110-111 )

3.1. Guerra de la Independència a Espanya ( pàg 112-113 )

3.2 La primera Constitució i les Corts de Cadis ( pàg. 114-115 )

3.3. El regnat de Ferran VII ( pàg. 116 )

Segle XX:

4.1. La Primera Guerra Mundial.

4.2. La Segona Guerra Mundial. El nazisme: Adolf Hitler. Ana Frank.

4.3. L’aprovació del vot femení: Clara Campoamor ( pàg. 132-133 )

4.4. La República i la Guerra Civil Espanyola ( pàg. 129-131 )

4.5. El franquisme ( pàg. 134-135 )

4.6. La postguerra,.

4.7. La Constitució Espanyola ( pàg. 148 – 151 )

Al llarg de l'època contemporània s'han produït transformacions de gran transcendència en tots els àmbits: demogràfics, econòmics, socials, polítics i de mentalitat. La població va augmentar. Els pobles van créixer i es van transformar en ciutats.

L'agricultura, essencialment de subsistència fins aleshores, es va diversificar i intensificar, i es va transformar en una agricultura de mercat.

En el segle XX el sector secundari es va diversificar amb el desenvolupament de la indústria taulellera i de la construcció.

Encara que la primera pedra per a la construcció del moll de llevant que dóna origen al Port de Castelló es va col•locar en 1891, la creació de la Junta del Port data de 1902.

Els inicis del Port de Castelló estan clarament vinculats a la vocació exportadora de la província. Una vocació que en estos primers anys la protagonitzen fonamentalment el sector de la taronja, que en l’últim quart del segle XIX va experimentar un important auge en els seus enviaments per mar cap als principals mercats europeus.

També els enviaments de taulellets procedents de les fàbriques d’Onda i l’Alcora van ser una de les mercaderies característiques del port a finals del segle passat i principis de l’actual.

Paral·lelament, es va produir un desenvolupament del sector dels serveis.

Durant l'època contemporània es va passar de l'antic règim -basat en l'absolutisme i en una societat fonamentada en uns privilegis als quals s'accedia per l'herència i no pel treball- a una societat democràtica, fonamentada en els principis constitucionals i en la igualtat de drets.

Aquest procés va ser llarg i va evidenciar contradiccions socials que es van fer evidents en moments, com la Guerra de la Independència, les guerres carlines, la Guerra Civil -amb la consegüent repressió i exili-, el franquisme i l'etapa de la transició democràtica.

SEGONA GUERRA MUNDIAL

 

 

La segona guerra mundial

La Segona Guerra Mundial va ser el conflicte armat que va esclatar el 1939, entre les potències de l'Eix (Alemanya, Itàlia i Japó) i els Aliats (Anglaterra, França i Unió Soviètica). Aquest segon bloc va ser reforçat pels Estats Units des de 1941.

Causa principal:

L'ambició d'Adolf Hitler (Alemanya), Benito Mussolini (Itàlia) i Hirohito (Japó) pel predomini econòmic i polític del planeta, arrabassant les seves colònies a les potències aliades.

Antecedents immediats:

El 1933, el dictador nazi Adolf Hitler va arribar al poder a Alemanya. Va reactivar la seva indústria militar, va reorganitzar les seves forces armades i es va annexar Àustria. En 1938 va envair Txecoslovàquia. Mentrestant Itàlia va envair i va conquerir Albània.

Fets principals de la Segona Guerra Mundial:

+
L'1 de setembre de 1939 Alemanya va envair Polònia, provocant així que Anglaterra i França li declaren la guerra. En els mesos següents Alemanya va envair Dinamarca, Noruega, Bèlgica i Holanda. El juny de 1940 va caure París, la capital de França. L'agost del mateix any l'aviació alemanya va bombardejar Londres sense misericòrdia, però no van aconseguir la rendició d'Anglaterra.

Al juny de 1941, Hitler va ordenar la invasió a la Unió Soviètica. Les seves forces van avançar cap a Moscou, però estant molt a prop van haver de retrocedir pel contraatac rus i l'arribada de l'hivern. Finalment van ser aixafats pels soviètics en la gran Batalla de Stalingrad (juny de 1942 - febrer de 1943). Mentrestant els nazis aplicaven una política d'extermini contra els jueus (Solució final) en cruels camps de concentració com el d'Auschwitz (Polònia).

En l'Oceà Pacífic els japonesos van realitzar el bombardeig de Pearl Harbor, un port nord-americà situat a Hawaii, el desembre de 1941, provocant l'ingrés dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial.

Rendició d'Alemanya i Japó:

Al juny de 1944 els aliats van iniciar una gran contraofensiva contra els nazis, obligant als alemanys a replegar cap al seu país. A l'agost va ser alliberada París i al febrer de 1945 tot França va quedar lliure d'alemanys. Els aliats van envair Alemanya al març, però els soviètics van arribar primer a Berlín (25 d'abril de 1945). Hitler es va suïcidar el 30 d'abril. El 9 de maig de 1945 el mariscal alemany Wilhelm Keitel va signar la rendició del seu país a Berlín.

El 6 i 9 d'agost Estats Units va llançar bombes nuclears sobre les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki, el que va accelerar la rendició de l'emperador Hirohito el 2 de setembre de 1945.

PRIMERA GUERRA MUNDIAL

 

La Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra Mundial va esclatar el 1914, entre les potències
imperialistes que desitjaven controlar les millors colònies. 

Entre 1870 i 1914,
l'era de l'imperialisme, període caracteritzat per l'explotació sistemàtica de
territoris dominats políticament i econòmicament.
L'imperialisme va significar el repartiment
d'Àfrica i de bona part d'Àsia i Oceania entre les grans potències europees,
encapçalades per la Gran Bretanya i França, encara que també van intervenir-hi els
Estats Units i el Japó.

                                                                       mapa colònies




L'expansió colonial va originar profundes
transformacions en les societats indígenes i tensions i conflictes internacionals entre
les potències imperialistes. El resultat de tot plegat fou l'esclat de la Primera Guerra
Mundial. Per als pobles colonitzats, l'època sota domini estranger va sentar les bases
del subdesenvolupament en què es van trobar, i es troben encara, amb la descolonització.
És per això que l'imperialisme és un fenomen clau per a entendre el món actual.

Els països en
conflicte estaven agrupats en dos blocs: la Triple Aliança (Alemanya, Imperi
Austro-Hongarès, Itàlia) i la Triple Entente (Anglaterra, França i Rússia).
Aquest bloc va ser reforçat pels Estats Units des de 1917.

 




El 28 de juny del 1914 va ser assassinat el príncep Francesc Ferran, hereu de
l'Imperi Austro-Hongarès quan visitava Sarajevo. El crim va ser comès per un
grup serbi anomenat "Mà Negra", enemic de l'expansionisme austríac
als Balcans.

En represàlia, Àustria-Hongria va declarar la guerra a Sèrbia. Llavors,
Rússia va mobilitzar tropes per ajudar a Sèrbia, la qual cosa va provocar que
Alemanya li declari la guerra a Rússia i la seva aliada França. Quan Alemanya
va entyrar  en Bèlgica per envair França, Anglaterra li va declarar la guerra.

 




Es va signar el 28 de juny de 1919 el Tractat de Versalles. Les potències vencedores van imposar dures
condicions a les dels derrotats. Per exemple, Alemanya va haver de cedir
Alsàcia i Lorena a França, i l'Imperi Austro-Hongarès es va desintegrar, donant
origen als estats d'Hongria, Txecoslovàquia i Iugoslàvia.


A més, Alemanya va quedar obligada a pagar una milionària indemnització als
vencedors, a limitar el nombre dels seus soldats  i a no fabricar ni importar
armament.

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

 

 

 

 

LA REVOLUCIO FRANCESA I

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

NAPOLEÓ I

NAPOLEÓ II

GLOSSARI

. Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
.Revolució burgesa
Procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei i l'exèrcit.
.Revolucions liberal-burgeses
Conjunt de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de llibertat i igualtat de la Il.lustració.

Revolució Francesa

Llarg i complex procés revolucionari que es va estendre des del 1789 fins al 1799, durant el qual la burgesia i els gremis van aconseguir violentament acabar amb els privilegis de l'aristocràcia i van iniciar el camí de la llibertat i de la democràcia.

Va acabar el 1799 amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte, que inaugurà una nova etapa de la història de França i d'Europa (l'època napoleònica, 1799-1815).

 

En aquell moment, París ja disposava d'uns sectors populars, coneguts amb el nom de ‘sans-culottes' ("sense pantalons", és a dir, mal vestits, una denominació injuriosa que parteix dels sectors més reaccionaris). 

Els sans-culottes –literalment “sense calces”– eren aquells membres del poble, polititzats i organitzats, que portaven la vestimenta pròpia de la gent comuna: pantalons botonats a la jaqueta en comptes dels culottes que caracteritzaven als rics i als aristòcrates, a més del típic cabell curt que marcava distàncies respecte a la perruca nobiliària.

La burgesia era una classe social molt dinàmica, en part gràcies al comerç amb les colònies franceses d'ultramar. Tenien diners, instrucció i dirigents. . La burgesia es va armar d'ideologia democràtica i va forçar una revolució

 

Lluís XVI (Versalles 1754-1793, París) , es creia que efectivament Déu l'havia posat allà. Maria Antonieta, d'origen austríac i, en conseqüència, impopular entre els francesos. Sembla que el rei va anotar en la pàgina corresponent al 14 de juliol de 1789 del seu diari un "sense novetat" que ha fet història. A la reina se li atribueix el fet que, davant les manifestacions , preguntés: "Què volen?"; quan li van contestar "pa, senyora", ella, molt estranyada, va afegir alguna cosa així com "per què volen pa si és més bo el brioix?".

El 14 de juliol de 1789 una turba pren la fortalesa de la Bastilla. 

 

 
La revolució francesa va provocar notòries transformacions: destrucció dels privilegis de l'aristocràcia, abolició dels drets feudals i eclesiàstics sobre els camperols, unificació  nacional, obtenció d'una constitució escrita, limitació del poder monàrquic, separació de poders,  i reconeixement dels drets humans.

 

  La segona onada revolucionària, més radical que la primera i amb clar contingut de classe, va dur a la guillotina Lluís XVI i Maria Antonieta, sense que ni ells mateixos s'ho expliquessin.

Bonaparte

La Revolució francesa és el primer règim polític que pren la nació com a marc essencial de relacions polítiques. A partir d'aquest moment, desapareix el "per la gràcia de Déu".
Quin va ser el final de la Revolució Francesa? '
Napoleó Bonaparte va imposar-se com a dictador populista gràcies a les seves victòries militars.
En realitat, Napoleó mateix va ser una personalitat revolucionària.

 

LA GUILLOTINA

La guillotina es una máquina utilizada para aplicar la pena capital por decapitación.

La máquina empezó a ser llamada guillotina, por el Dr Joseph Ignace Guillotín, aunque se debe aclarar que él no fue el inventor de dicho dispositivo. Como diputado en la Asamblea Constituyente Francesa en ese entonces, el Dr. Guillotin propuso el uso de la máquina para llevar a cabo las ejecuciones. De modo que, como fue él quien sugirió el uso del artefacto, la máquina empezó a ser nombrada por su apellido.

La Asamblea Constituyente adoptó el uso de la guillotina a fin de que la pena de muerte fuera igual para todos, sin distinción de rangos ni clase social. El primer ajusticiado de esta forma fue un bandido llamado Pelletier, el 27 de mayo de 1792.

La última ejecución efectuada en Francia con este método tuvo lugar el 10 de septiembre de 1977; el ajusticiado se llamaba Hamida Djandoubi y era un inmigrante tunecino que había asesinado a su compañera.

Luego de sucesivas movilizaciones por parte de organizaciones de derechos humanos, fue abolida en 1981.

DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME:

Proclamava la igualtat de tots els homes (article 1), i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió (article 2). Declarava la preeminència de la sobirania de la Nació, afirmava que la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general (article 6), instaurava la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establia la separació de poders i, en el darrer article, insistia en la inviolabilitat del dret de propietat.