GLOSSARI
.
Revolució
Canvi
en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i
socials o de les estructures econòmiques d'una societat.
.Revolució burgesa
Procés
mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic
Règim,
basat en el feudalisme
i en la monarquia
absoluta
de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania
nacional,
la divisió
de poders,
la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la
igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser
reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei i
l'exèrcit.
.Revolucions
liberal-burgeses
Conjunt
de revolucions promogudes per la burgesia seguint les noves idees de
llibertat i igualtat de la Il.lustració.
Revolució Francesa
Llarg i complex procés revolucionari que es va estendre des del 1789 fins al 1799, durant el qual la burgesia i els gremis van aconseguir violentament acabar amb els privilegis de l'aristocràcia i van iniciar el camí de la llibertat i de la democràcia.
Va acabar el 1799 amb el cop d'Estat de Napoleó Bonaparte, que inaugurà una nova etapa de la història de França i d'Europa (l'època napoleònica, 1799-1815).
Els sans-culottes –literalment “sense calces”– eren aquells membres del poble, polititzats i organitzats, que portaven la vestimenta pròpia de la gent comuna: pantalons botonats a la jaqueta en comptes dels culottes que caracteritzaven als rics i als aristòcrates, a més del típic cabell curt que marcava distàncies respecte a la perruca nobiliària.
La burgesia era una classe social
molt dinàmica, en part gràcies al comerç amb les colònies
franceses d'ultramar. Tenien diners, instrucció i dirigents. . La
burgesia es va armar d'ideologia democràtica i va forçar una
revolució
Lluís XVI (Versalles 1754-1793, París) , es creia que efectivament Déu l'havia posat allà. Maria Antonieta, d'origen austríac i, en conseqüència, impopular entre els francesos. Sembla que el rei va anotar en la pàgina corresponent al 14 de juliol de 1789 del seu diari un "sense novetat" que ha fet història. A la reina se li atribueix el fet que, davant les manifestacions , preguntés: "Què volen?"; quan li van contestar "pa, senyora", ella, molt estranyada, va afegir alguna cosa així com "per què volen pa si és més bo el brioix?".
El 14 de juliol de 1789 una turba pren la fortalesa de la Bastilla.
La
revolució francesa va provocar notòries transformacions: destrucció
dels privilegis de l'aristocràcia, abolició dels drets feudals i
eclesiàstics sobre els camperols, unificació nacional, obtenció d'una constitució
escrita, limitació del poder monàrquic, separació de poders,
i reconeixement dels drets humans.
La segona onada revolucionària, més radical que la primera i amb clar contingut de classe, va dur a la guillotina Lluís XVI i Maria Antonieta, sense que ni ells mateixos s'ho expliquessin.
Bonaparte
La Revolució francesa és
el primer règim polític que pren la nació com a marc essencial de
relacions polítiques. A partir d'aquest moment, desapareix el "per
la gràcia de Déu".
Quin va ser el final de la
Revolució Francesa? '
Napoleó Bonaparte va imposar-se
com a dictador populista gràcies a les seves victòries militars.
En realitat, Napoleó mateix va ser una personalitat
revolucionària.
LA GUILLOTINA
La guillotina es una máquina utilizada para aplicar la pena capital por decapitación.
La máquina empezó a ser llamada guillotina, por el Dr Joseph Ignace Guillotín, aunque se debe aclarar que él no fue el inventor de dicho dispositivo. Como diputado en la Asamblea Constituyente Francesa en ese entonces, el Dr. Guillotin propuso el uso de la máquina para llevar a cabo las ejecuciones. De modo que, como fue él quien sugirió el uso del artefacto, la máquina empezó a ser nombrada por su apellido.
La Asamblea Constituyente adoptó el uso de la guillotina a fin de que la pena de muerte fuera igual para todos, sin distinción de rangos ni clase social. El primer ajusticiado de esta forma fue un bandido llamado Pelletier, el 27 de mayo de 1792.
La última ejecución efectuada en Francia con este método tuvo lugar el 10 de septiembre de 1977; el ajusticiado se llamaba Hamida Djandoubi y era un inmigrante tunecino que había asesinado a su compañera.
Luego de sucesivas movilizaciones por parte de organizaciones de derechos humanos, fue abolida en 1981.
DECLARACIÓ DELS DRETS DE L’HOME:
Proclamava la igualtat de tots els homes (article 1), i també els seus drets naturals i inalienables, que són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l’opressió (article 2). Declarava la preeminència de la sobirania de la Nació, afirmava que la llei havia d’esdevenir l’expressió de la voluntat general (article 6), instaurava la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establia la separació de poders i, en el darrer article, insistia en la inviolabilitat del dret de propietat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada